“Hola som aquí, encara que no ho sembli”. Aquest podria ser el titular a destacar de la roda de premsa feta per Artur Mas per explicar l’acció de Govern per la legislatura després de portar 6 mesos des de les eleccions passades. En un context d’emergència social, resulta que el Govern ens anuncia les mesures al cap de sis mesos, i ens anuncia que farà allò que s’havia compromès a fer fa temps (per exemple la reforma del Servei Català d’Ocupació per final d’any, tot i haver-se compromès per finals de juny, i havent acomiadat a més de 100 formadors ocupacionals). 

És molt demanar que deixi de dir què vol fer i que faci d’una vegada? Per exemple canviant la llei d’estabilitat pressupostària, la de Catalunya i plantejant una reforma a nivell d’Estat. Podria aprovar ja totes les mesures acordades en matèria d’ingressos i alguna mesura de lluita contra el frau fiscal. Pensa dir alguna cosa entorn al Consell d’Europa més enllà d’adherir-se al Pacte PP-PSOE? 

A aquestes alçades no ens val un President que ens digui “hem d’estar preparats per quan la recuperació arribi, perquè tard o d’hora arribarà”, amb una renuncia explícita a ser part de la solució. El que ens proposa és “qui dia passa any empeny”. I això per a una majoria de catalans i catalanes és dramàtic. Perquè cada cop a més gent els hi costa passar un dia més sense feina, sense prestació d’atur, sense RMI, sense beques menjador... 

En Mas podria haver guanyat una mica de credibilitat responent als problemes de la gent, que són molts, i en destaquen dos; l’atur i la desigualtat. Podria haver desgranat alguna proposta concreta. Però res. Continuem davant del govern de les cimeres, els pactes, i ara el plans, però sempre sense dotació pressupostària perquè simplement no es vol prioritzar. 

Fa tan sols dos anys aquest va ser un del Governs d’Europa més entusiastes amb les polítiques d’austeritat – fa tan sols 12 mesos va anar a Portugal a posar al govern de Passos Coelho com un exemple a seguir. Ara diu que aquestes polítiques venen imposades. Però al Govern Mas li falta la convicció d’entendre que en els temps que corren calen dues coses: sensibilitat social per combatre la desigualtat, ja que la redistribució és el millor instrument per sortir d’aquesta crisi i estratègia política per derrotar les polítiques d’austeritat. Aquest govern ni vol, si sap, ni pot fer front a l’austeritat. 

Dimecres passat vaig estar a Ítaca, a la del barri de la Torrassa a l’Hospitalet. Ítaca és un casal infantil que arriba cada any a centenars de joves i infants. La llibertat en aquests barris i en moltes llars rau en què un nano no perdi la infància l’estiu del 2013. Que això sigui possible no és gaire complicat. Però necessitem d’un Govern que estableixi prioritats. Mentre això no passi, crec que la responsabilitat de molts, també la meva és construir les bases perquè en aquest país sigui possible una alternativa.

Ítaca, a l’Hospitalet de Llobregat és un casal de barri. I la llibertat, al barri de la Torrassa es garanteix amb un projecte inclusiu, integrador i que pot garantir els àpats a centenars d’infants. Enguany però, la llibertat no té la partida extraordinària d’altres anys, provinents de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.

Enguany les beques menjador han tingut fortes carències. No han arribat a tothom que ho necessitava. Han arribat tard, en algunes escoles els menjadors s’han omplert a mig curs, tot just quan s’han començat a pagar les beques i moltes famílies han declinat portar als fills a escola perquè no es podien fer càrrec del pagament del 50% restant.

La situació és d’urgència humanitària. Així ho han explicat molts professors que acrediten com hi ha infants que se’n van a dormir sense haver sopar o havent sopat molt poc. Així ho ha descrit la Creu Roja al parlar de la situació de la infància. El Síndic ha denunciat que en aquesta matèria no és que no s’hagin reforçat, sinó que no han preservat les polítiques i les prestacions adreçades als infants, especialment als que es troben en aquesta situació de vulnerabilitat. Les reduccions pressupostàries en l’àmbit de la infància amb  la suspensió d’alguns ajuts i serveis (com ara infant a càrrec o la renda mínima), la disminució generalitzada de determinades prestacions (com ara ajuts menjador) o l’increment de determinades quotes d’accés a alguns serveis (escoles bressol, transport escolar, etc.) han agreujat les situacions de vulnerabilitat dels infants que viuen en entorns empobrits. I la realitat és que les beques menjador van passar de destinar 42 milions el curs 2009-2010 als 27 milions de pressupost vigent (que és el pressupost prorrogat).

Avui l’escola és un dels murs de contenció que posa barreres a un patiment infinit. I els seus professionals sovint són els que detecten els casos de malnutrició. Quan tanquin les escoles tancaran amb aquestes els menjadors on dinen molts infants. I els casals d’estiu, que poden ser la illa de llibertat on es refugiïn molts infants aquest estiu necessiten els recursos necessaris per desenvolupar la seva tasca. A altres parts de l’Estat, s’estan garantint les beques menjador, tres àpats per milers d’infants, i un estiu digne per aquells nens que a casa seva no els hi poden garantir. Però a Catalunya el Govern diu que no pot fer més.

La política és establir prioritats. I el Govern ho podria fer, ja que avui, mentre no hi ha recursos per beques menjador, es mantenen  els concerts a escoles d’elit que segreguen en funció dels gènere dels alumnes. I podríem fer que l’alimentació estigui a la cartera de serveis. I que hi hagués un pla xoc per a garantir el dret a l’alimentació, reforçant en les partides destinades a menjador social i beques menjador. I establint un règim sancionador dirigit a empreses alimentàries que llencin aliments. Però quan el Govern diu que fa el que pot, sense establir prioritats, actua com un gestor. I actuar com a gestors en escenaris d’extrema necessitat no ens ho podem permetre. I del que es tracta ara és de no permetre-ho. La societat, l’opinió pública i la publicada, la política, no podem permetre la no resposta.

Aquesta setmana va tenir lloc la cimera sobre educació. La reunió tenia dos punt a tractar. El primer d’ells era per parlar de la LOMCE, l’amenaça de futur més important que ha tingut l’escola d’aquest país. En el primer punt vam dir la nostra després d’escoltar als membres del Consell Escolar i al Govern. En el següent punt, tot i que es va demanar que parléssim els grups, demanarem que la Consellera expliqués que estava passant al nostre model educatiu. Les dades i propostes les havíem treballar en el marc de la coalició i ens havia ajudat a definir-ho en Lluís Esteve. Moltes de les propostes encara no tenen resposta.





La LOMCE amença de futur:



La LOMCE és la setena reforma en profunditat de la norma estatal d’Educació en 35 anys de democràcia i la seva manca de consens anuncia una vuitena reforma.



1er. La LOMCE ataca el model d’immersió lingüística, que pretén segregar els alumnes en funció de la llengua i relega el català com assignatura no troncal.



2on. Recentralitza les decisions educatives pel que fa al currículum perquè l’Estat marca la major part de continguts (assignatures troncals) i ho fa de forma efectiva creant nombroses avaluacions o revàlides comunes per a tot l’Estat com a eina de control sobre la metodologia, el contingut i els valors i com a condicionant als mestres a l’hora de prioritzar continguts. Procés d’homogeneïtzació.



3er. La LOMCE ataca la cohesió social perquè no fa cap referència als alumnes amb necessitats educatives específiques, segrega els alumnes per capacitats des de 2n ESO amb la creació de tres itineraris acadèmics diferenciats, separa els alumnes en funció de l’elecció de l’assignatura de Religió i incentiva la segregació per sexes blindant els concerts econòmics a les escoles que la practiquen.



4rt A més de fomentar l’exclusió i la segregació, la LOMCE promou la competència entre l’alumnat i entre els centres per damunt del valor de la cooperació i el treball en equip. Preveu la publicació de rànquings i es prioritzen els resultats per davant de la qualitat i de l’equitat dels processos educatius. Es preveuen mesures correctores pels centres amb baixos resultats.



5è. Va en sentit contrari a la necessària laïcitat del sistema educatiu perquè elimina l’assignatura d’Educació per la Ciutadania i, atenent les pressions de la cúpula eclesial, torna a col•locar amb força la Religió com assignatura que compta per a la nota final d’ESO.



6è. És un atac al model d’escola democràtica perquè la participació del professorat i les famílies queda reduïda, es redueix l’autonomia dels centres, els consells escolars seran consultius i perden competències en favor de les direccions i les direccions són escollides amb més intervenció per part de l’Administració.



7è. Relega els governs locals. Els municipis deixen de ser interlocutors per a la programació de l’oferta educativa i no tindran representants en els consells escolars d’escoles concertades. Aquest fet quedarà reforçat per la reducció de les competències municipals prevista en la reforma de la Llei de Bases de Règim Local.



8è. Afavoreix la privatització i l’esperit mercantilista. Amplia la durada dels concerts econòmics a sis anys, blinda les escoles d’èlit que segreguen els alumnes per sexes, permet la selecció d’alumnes, crea rànquings de resultats i no assegura la gratuïtat en l’educació infantil i en els estudis post-obligatoris. Tampoc garanteix l’oferta pública suficient en un territori perquè l’oferta s’ordenarà en funció de la demanda de les famílies. L’escola pública pot quedar com a oferta subsidiària de la concertada.



9è. Oblida l’educació de les persones adultes i l’educació al llarg de la vida.



Mentre la nova llei d’Educació del PP (LOMCE) significa una amenaça pel futur del nostre model educatiu i per la cohesió social del país, les retallades de CiU són la realitat que, des de fa tres cursos, pateix l’educació pública a Catalunya i la causa de la davallada dels recursos que han de garantir el dret a una educació de qualitat i a la igualtat d’oportunitats.



LES RETALLADES DE CIU (2011-13), les amenaces de present



Recursos humans i econòmics

 Diferència d’un 14% entre el darrer pressupost aprovat pel Parlament (2012) i el pressupost d’Educació del 2010 (-750M€ aprox). Si compten el pressupost executat la davallada entre 2010 i 2013 s’aproximarà al 20% (-1.000M€). Aquest fet és més greu si tenim en compte que en aquests tres anys hem augmentat prop de 60.000 alumnes i tenim 3.000 professors menys. Per mantenir les ràtios del 2010 hauríem d’haver contractat 3.200 professors més. La davallada real és de 6.200 professors.

 PIB català dedicat a Educació 3,6%, el conjunt de l’Estat 3,9% i UE 5,2%. Objectiu del Pacte Nacional: 6%.

 Diferenciació de l’oferta pública i concertada: desaparició de la 6ª hora a quasi la totalitat de l’educació primària pública, jornada compactada solament a instituts públics, no creació d’instituts-escola públics. Manteniment concert escoles segregadores (25 M€ per curs)

 El finançament del Departament a les bressols municipals s’ha reduït en un 52% (de 1.800 a 875€ per plaça/curs). Reducció aprox. de 45 M€. Retard en els pagaments als municipis. (una part es pagava amb partida específica del Ministeri)

 El finançament del Departament a les escoles de música i dansa municipals s’ha reduït en un 62% (de 600 a 230€ per plaça/curs). Reducció aprox. de 15 M€. Retard en el pagament als municipis.

 Augment de més d’un 60% de les taxes universitàries i insuficients recursos en beques.

 Creació de noves taxes en la FP pública.

Programes de cohesió social

 Retard de 6 mesos en el pagament de les beques menjador a les escoles (tensió de tresoreria per escoles i/o impagaments a proveïdors). Alguns ajuntaments avencen els diners. La implantació de la jornada compactada als instituts públics ha significat un estalvi de 4M€ en beques menjador.

 Desaparició de la partida de beques a l’escolaritat a bressols pels fills de famílies sense recursos. Eliminada la partida de 5 M€ des de 2011. (es pagava d’una partida del Ministeri).

 Desaparició de la partida dels programes de cohesió social com els Plans Educatius d’Entorn (4,5M€), disminució d’aules d’acollida i de programes de segona oportunitat com PQPI.

 Eliminació de la partida per al reequilibri dels alumnes nouvinguts a escoles concertades (4,8M€)

 Desaparició total del finançament de les activitats de les AMPA com el servei d’acollida (1,1M€), extraescolars (0,7M€) i projectes de socialització de llibres i material curricular digital (11,5M€). Conveni de la FAPAC amb el Departament a 0€.



Corresponsabilitat



 Pèrdua en la corresponsabilitat dels governs locals: OME sense cap subvenció, convenis de coresponsabilitat i zones educatives sense cap desenvolupament.

 Aturada quasi total de les obres de noves edificacions i de reformes en els centres públics. No compliment dels compromisos signats amb els municipis.



Professorat

 Empitjorament de les condicions del professorat: reducció de plantilles, augment de ràtios, augment hores lectives, problemes en les substitucions de les baixes, reducció salarial... Forta disminució del nombre de places de formació inicial de mestres pel curs 2013/14.



Educació en el lleure

 Cap desenvolupament de les polítiques d’educació en el lleure de la LEC ni del document pactat amb tot el sector el 2010.



És en aquest context, que ens cal una proposta diferent, que pugui donar resposta a allò que afecta més a la vida de la gent. La manca de recursos en les beques menjador, sumat a les no substitucions de les b aixes inferiors a 10 dies, està afectant de ple a les escoles. I és per això que en un escenari excepcional calen mesures excepcional. Pêr començar, podríem fer que les escoles que segreguen nens i nenes i no compleixen una funció pública deixin de rebre el concert. Tan sols amb aquesta mesura, podríem aconseguir més de 25 milions d’euros, destinats a encarar els recursos que necessitem per cobrir les baixes inferiors als 10 dies, i al increment de les beques menjador, fins garantir, per llei els tres àpats a tots els nenes.